ESGLÉSIA I EDIFICACIONS RELIGIOSES

L'església de Sant Bartomeu
L'església de Sant Bartomeu de Camallera sabem, pels documents, que ja existia al segle XIII. De l’època romànica avui només resta dempeus l'absis semicircular, amagat per construccions posteriors. Únicament se'n pot veure la seva estructura externa des de dins d'una casa que hi ha adossada. Aquest absis es pot considerar del període Romànic III.

L'església actual és producte d'una reforma acabada l'any 1951. Anteriorment a aquestes obres el temple era d'una nau ben orientada, amb la capçalera a l'extrem de llevant com és la norma. L'esmentada reforma consistí bàsicament, en la construcció d'una nova nau amb l'eix perpendicular a l'antiga, de forma que el nou presbiteri és a l'extrem septentrional, on abans hi havia l'altar lateral.

El vell campanar era una torre de planta rectangular amb un pis d'arcades de mig punt i una coberta en forma de piràmide, una obra senzilla i popular; aquest fou enderrocat per l'actual cloquer d'altura considerable, bastit de maons i pedra calcària.

La façana principal de l'església és, encara, al mateix lloc de l'antiga, a la banda de ponent. S'hi conserva la portalada dels segles XVII-XVIII. Es d'obertura rectangular; la llinda és decorada amb motius geomètrics molt simples i a cada banda té sengles pinacles coronats per relleus semiesfèrics. Al damunt hi ha un senzill frontó i una obertura circular o rosetó (dels més grossos).

L'absis de l'antiga nau avui és la capella del Roser, de planta semicircular. Malgrat aquesta forma el seu mur no és romànic. les restes de la capçalera romànica es troben uns metres més a llevant, dins d'una casa veïna. Aquest absis romànic es trobava dins l’antiga fusteria.

La rectoria
La Rectoria, afegida al mur meridional de l’església és un edifici de planta i dos pisos que ha estat reformat en diferents èpoques. A la façana principal, que dóna a la plaça de l’Església, en una petita finestra hi ha col·locada una llinda que, segons la inscripció, pertany a “obra feta pel rector Mateu de Ribot l’any 1748.

Més antiga és la llinda de pedra calcària, en forma d’arc conopial que fou col·locada en una finestra del pis alt, en un mur de migdia de la casa.

L’Ermita de Sant Sebastià
Aquesta ermita fou erigida en honor del sant advocat contra el contagi i la pestilència vora del camí reial, a uns 300 metres del poble de Camallera en direcció a Gaüses. A la seva vora va néixer un veïnat de 5 masies.

La capella és duna sola nau amb capçalera semicircular al seu extrem de llevant. A la façana hi ha un portal d’arc de mig punt, adovellat i un òcul monolític, en el qual a la part inferior hi apareix, incís, l’any 1565. Aquest frontis és rematat per un petit cloquer de cadireta de dos pilastres closes amb un arc de forma rebaixada fet amb terrissa Al cim hi ha un panell.

Als murs laterals no hi ha cap obertura. A la capçalera hi veiem dues finestres rectangulars, d’un sol vessant situades als costats, equidistant del centre i dels extrems de l’hemicicle absidal. En la unió de la nau amb l’absis no es forma cap cantonada. Els murs tenen la mateixa alçada tant a la nau com a la capçalera; això motiva que la teulada !tingui el mateix nivell en tot l’edifici.

L'interior de a capella és totalment enguixat. La volta de la nau és de canó seguit i acaba a l'extrem de llevant al presbiteri, en forma de quart d’esfera. No hi ha cap arc que assenyali la separació entre la nau i l’absis. A la banda de ponent hi ha un cor sostingut per una volta de forma rebaixada.

La capella es construí amb pedres de les més diverses mides sense treballar, amb les quals no s’intentà aconseguir filades seguides. Hi és molt visible l’argamassa que lliga el material. Les cantonades del frontis són tetes amb carreus escairats. També hi ha un espai construït amb carreus, amb rebles de pedrusca i rajols entremig, als costats de la portalada.

L’ermita de Sant Sebastià de Camallera és una construcció eminentment popular que, com indica la data de la façana tou bastida a la segona meitat del segle XVI. Malgrat la planta semicircular del seu absis no es pot confondre de cap manera amb una església romànica. La tipologia de les obertures, la manca de cantonades i de desnivell entre el mur de l’absis i els de la nau, són alguns detalls que cal tenir en compte, que ens demostren sense lloc a dubtes que a capella és posterior a l'Edat Mitjana. Un altre element a considerar és el tipus d’aparell. L’aparell de la capella de Sant Sebastià és propi de les construccions post-medievals.

LES MASIES

Can Ferrer-Pagés
Can Ferrer-Pagés conegut també com Can Ribot és una de les grans cases pairals de Camallera. El casal fou construït als segles XVII-XVIII, però fa aproximadament trenta anys va ser curosament embellit.

En el mur que dóna al carrer de l’Església es va imitar una façana renaixentista pròpia dels palaus d’aquest estil que es conserven al país. El mur que abans no tenia gaire caràcter, ha estat convertit en la façana principal. El seu aparell és de carreus trets d’altres llocs. Hi destaca el gran portal adovellat i, a la planta noble els tres finestrals renaixentistes d’obertura rectangular ornats amb motllures. A la llinda duna finestra senzilla de la planta baixa hi figura la data 1715. Sobre el finestral del centre i ha un escut i al pis superior tres finestres, algunes de pedres treballades modernament. Al ràfec de la teulada hi veiem un intent d’imitació dels temes decoratius populars que trobem, en aquest indret de l’edifici en moltes cases de la comarca.

A l'angle sud-est de la casa s’hi col·locà una gran obertura cantonera renaixentista (un finestral amb balconades), que té una columna angular estriada amb capitell d’estil corinti. Procedeix, segons noticies, d’un mas del terme de Bàscara.

La façana meridional, que dóna al jardí, posseeix obertures rectangulars que són les originals del casal. pròpies de l’època de la seva construcció.

A l'interior destaca la bella sala principal coberta amb volta de Llunetes i decorada amb pintures “pompeianes”, del segle passat. Altres estances del casal tenen aquest tipus de pintures murals.

A la llinda duna porta de la sala major i figura l’any 1638. Una altra porta gótico-renaixentista, que es troba a la banda de migdia d’aquesta sala és l’arc de mig punt i posseeix una interessant decoració esculpida. A les impostes del prominent guardapols hi podem veure uns escuts sostinguts per personatges. Hi ha, també, motius en relleu de tema floral i geomètric. Aquesta bella porta procedeix duna casa del carrer de la Força de Girona.

A la planta baixa hi ha la premsa i la bodega amb tots els elements i estris antics. Algunes estances d’aquesta part de ‘edifici tenen volta “grassa” i d’altres volta de maó de pla.

Al costat de ponent, sobre una terrassa i a l’altura del pis, sobresurt de la resta del casal el cos de la petita capella, de construcció molt més recent. És dedicada a la Mare de Déu del Roser, on actualment s’hi venera una talla renaixentista de la verge amb l’infant.

Can Feliu
Can Feliu és una altra gran casa pairal. La seva façana principal ocupa tot el costat septentrional de a plaça de l’Església i segueix encara un tram pel carrer Afores. A Can Feliu hi podem distingir dos cossos d’edifici clarament diferenciats pel nivell de la teulada. El sector de ponent posseeix planta i pis i és la part més vella bàsicament del segle XVI. El sector de llevant on hi ha la portalada principal que dóna a la plaça, té planta i dos pisos i la seva teulada és, lògicament, més enlairada. Fou construït al segle XVIII.

Al cos occidental, el més antic, cal esmentar el magnífic finestral gòtico-renaixentista que s’obre a mur encarat a ponent. És d’ara conopial i decorat amb un bell arabesc. En una de les impostes hi figura l’any 1526. Aquesta notable obertura serveix avui dia de porta i dóna accés a una terrassa construïda a l’altura del pis. És una terrassa coberta amb un teulat de dues vessants sostingut per un embigat; a la seva banda de ponent hi ha unes grans arcades de mig punt. Al mur septentrional d’aquesta part vella de la casa hi ha algunes finestres gòtico-renaixentistes, senzilles, de llinda sostinguda per mènsules de quart de cercle.

El ràfec de la teulada d’aquest sector de l’edifici era decorat amb una gran varietat de temes geomètrics, sobretot d’enreixats, pintats amb vermell sobre fons blanc. Per dissort aquesta decoració roman colgada en bona part per una capa d’encalcinat. Malgrat això, a la banda de migdia que dóna al carrer Afores. podem veure-hi entremig dels enreixats la data de 1741.

A la façana principal, en el sector menys antic, del segle XVIII, i ha el portal d’arc rebaixat. Les finestres són rectangulars. La llinda del gran finestral que hi ha sobre a porta ostenta un relleu coronat per un casc de guerrer amb plomatges. L’emblema és circular i l’emmarquen una branca de palma i una altra d’olivera. El tema de l’interior és ben curiós. Hi veiem un personatge muntat dalt d’un gran peix que simula nedar. El personatge porta una branca d’arbre a la ma.

En un cos a mena de terrassa afegit al mur meridional de la casa i en un carrer cantoner (al sud-est) i veiem la data deteriorada de 178(?).

A l'extrem nord-est del casal es dreça una torre decorativa de planta quadrada quelcom irregular. És coronada per merlets esglaonats i fou construïda als segles XVIII-XIX.

A l'interior destaca la sala gran, coberta amb volta de llunetes i decorada amb pintures murals d’estil “pompeià”.

A l'arxiu particular de Can Feliu el document més antic que esmenta la casa data del 1319.

Can Ferrer-Fàbrega
Can Ferrer-Fàbrega és una casa pairal de grans dimensions, emplaçada a llevant de l’església parroquial i a la banda de migdia del carrer de l’Església. És una construcció de planta baixa i dos pisos amb coberta de doble vessant. La seva façana és orientada a llevant. Els murs són enterament coberts d’arrebossat. Les finestres són totes de forma rectangular. A la façana principal hi ha una porta adovellada d’arc de mig punt. En un carreu colocat a l’altura de la planta noble, hi ha a data 1683.

CASA DE CULTURA

L'edifici de la Casa de Cultura es troba al Raval prop de la cantonada amb el carrer de l’Estany. És una casa del segle XVIII amb obertures rectangulars, molt simplement decorades. En aquesta casa hi havia hagut un convent de monges dedicades a l’ensenyança.

Aquest centre cultural el Centre d’Estudis Josep de Ribot data del segle XVIII. Aquesta entitat es troba adossada formant part del nou Ajuntament.

Aquesta institució honora Camallera ja que és una rara i valuosa excepció entre les poblacions d’un miler d’habitants. A l’Empordà només existeixen 2 pobles que es tingui la coneixença d’un centre cultural, Torroella de Fluvià i Camallera.

L'ESTACIÓ DE RENFE

El 1862 el tren ja arribava a Girona, llavors es començà a preparar el traçat per arribar fins a Cervera de la Marenda.

L'emplaçament inicial de l’estació de ferrocarril era Saus, com a cap de municipi davant el mateix poble, però el senyor Dalmau, propietari dels terrenys, hi posà entrebancs; fou llavors quan sortí des de can Ferrer Fàbrega un home amb visió el qual regala els terrenys canviant la configuració del poble, tanmateix la del propi municipi. Finalment el 1878 arribà el primer tren que servirà d’enllaç entre Girona i Cervera de la Marenda.

Per arribar des de Saus a l’estació de Camallera el senyor Francesc Cuero pagà el terreny necessari, i obrí el carrer que arriba a l’estació (per l’antic pas nivell) entre 1908-1 910.

Finalment l’estació de Camallera es tancà l’any 1988 amb el pretext que no era rendible per mantenir una persona com a cap d’estació, donant la possibilitat a l’ajuntament de mantenir-hi una persona pagada pel poble i on el poble no en treia cap profit.

L’estació de Camallera durant anys ha servit com enllaç per persones dels municipis veïns, servint com a mitjà de transport per arribar a destinacions en un principi allunyades del municipi com podria ser l’Escala, Viladamat, Ventalló, Vilopriu i s’hi podria afegir un llarg etcètera.

Actualment l’estació de tren ha estat arreglada i reconvertida en una guarderia. De manera que permeten als més menuts del municipi gaudir d’una vista envejable dels trens i disposar d’un lloc on començar a desenvolupar la seva capacitat social.