Ajuntament de Saus, Camallera i Llampaies

Captcha image
  • Saus, Camallera i Llampaies
  • Saus, Camallera i Llampaies
  • Saus, Camallera i Llampaies
  • Saus, Camallera i Llampaies
  • Saus, Camallera i Llampaies

Història

Sou a: Inici>Camallera>Història

Tenim coneixement dels primers habitants del poble, quan existia sense cap nom definit, per unes restes arqueològiques que es van descobrir.

A la riba meridional de l'antic estany es va trobar al fons d'una cabana, ceràmica, una punta de llança i una sageta de bronze, i una espasa de ferro, que en un moment foren atribuïdes a una pretesa necròpolis d'incineració de la cultura hallstàttica o de la primera edat de ferro. En realitat corresponen a les restes d'un poblat de la segona edat de ferro.

Al paratge de Lluena, dins el camp del Bosquet s'hi ha trobat una vial íbero- romana, de la qual s'ha excavat un aljub i un dipòsit d’àmfores. Hi ha aparegut ceràmica de l’època republicana de Roma (segles II i I aC).

Actualment aquestes troballes, al fons de la cabana i la vila íbero-romana, estan enterrades de nou per protegir-ne la conservació.

No tornem a tenir indicis de Camallera fins el segle XIII on Camallera, juntament amb Saus pertanyien al comtat d'Empúries, mentre que Llampaies era del comtat de Girona. Aquesta divisió s'aprecia també en l'ordre eclesiàstic: A la segona meitat del segle XIII les esglésies de Saus i Camallera pertanyen a I'arxidiaconat d'Empúries i la parròquia de Llampaies al de Girona. A l'edat mitjana Camallera tenia menys importància que els seus veïns de Saus, Llampaies i Gaüses. La seva església es suposa que va ser fundada molt abans del segle XIII però tenia categoria de simple capella agregada, sense jurisdicció parroquial.

Durant els anys 1279 i 1280 es confeccionaren un censos de les esglésies que tenien rendes pròpies i que tenien la obligació de contribuir amb un impost (la “dècima” ) per la sosteniment de les croades. En aquesta relació hi figura la "capella de Tramelera" la qual, curiosament, no apareix en el de1280.

No és fins l'any 1357 durant la concòrdia signada entre Ramon Berenguer, comte d'Empúries i l'abat d'Amer sobre la jurisdicció de Colomers i d'alguns masos de les parròquies de Gaüses i Garrigoles, que es fa esment de l'església de "Sancti Barlholomei del villario Camalleria".

 En el nomenclàtor d'esglésies que es troba en el "Llibre Vert" de la catedral de Girona, que data del 1362 no figura la capella de Sant Bartomeu com a església; en canvi fa constar Camaleria i Cestany de Camaleria pertanyien a la parròquia de Santa Maria de Gaüses. Igualment passa amb els nomenclàtor del segle XIV. De totes maneres cal esmentar que en aquest últim nomenclator del segle XIV apareix un adscrit que cita la parròquia de Camal/era: Ecclesia parrochialis sancti Bartholomei de Camallera. Això ens diu que fou convertida al cap de poc temps en església. Aquest adscrit es data de finals del segle XIV principis del XV.

Camallera al segle XV pertanyia al comtat d'Empúries dins el baronat de Verges, així figura en l'inventari de bens de Pere II d'Empúries fet aixecar per la seva esposa i hereva Joana de Rocabertí l'any 1401. Ella va nomenar hereu al seu nebot Dalmau VI, vescomte de Rocabertí. Aquesta baronia fou heretada per Jofre VIII de Rocabertí que actua com a senyor de Camallera (dominique loci de Camoleria) en un document datat del 1455.

Finalment i després de la guerra amb Joan II, la baronia de Verges fou heretada per Bernat-Hug de Rocabertí i d'Hortafa, baró de Sant Mori. El 1578 Lluís de Cardona-Rocabertí vengué la baronia de Verges a la corona.

A la fi del s. XVII, Saus i Camallera formen part de llocs reials de la batllia de Vergers, mentre que Llampaies segueix un camí diferent.

 
 
 
 

Copyright 2017 Saus, Camallera i Llampaies

Plaça de la Vila, s/n · 17465 Camallera · Tel. 972794030

Horari: Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 12 a 15 h. Dimecres de 10 a 15 h i de 18 a 19:30 h. Atenció telefónica diària de 10 a 15 h.

Ajuntament de Saus, Camallera i Llampaies