Els filòlegs creuen que el topònim Llampaies deriva del mot del llatí vulgar lampaculas, que significa “llantietes”, diminutiu de lampades, llànties. Al llarg de la història es troben referències a Lampadias(~1114, 1146) i Lampadibus(1238 ,1362 i 1691).

En alguna de les estacions romanes de Llampais es podria trobar algun dia el recolzament de a la teoria sobre l'etimologia del nom del poble. Si llampaies deriva de “llantietes” o petits llums d’oli potser cal suposar que els antics pobladors , en algun punt de la rodalia, es dedicaven a la manufactura de llumeneres. No és cap disbarat pensar en l’existència d’antic forns de terrissa. En el terme hi ha argila de qualitat que, encara avui, serveix de matèria prima per fabricar rajols i teules en una bòbila que es troba en ple funcionament.

A la cara nord de l’església de Llampaies, hi trobem una tomba antropomòrfica excavada en la pedra. Aquesta tomba pressuposa l'existència d’una necròpolis alt-medieval a prop de l'església. Els estudiosos suposen que hi poden haver altres enterraments pels volts de l'església. Aquesta tomba és de tipus olerdolà, amb la capçalera orientada al sud-est. Les tombes antropomorfes catalanes, anomenades olerdolanes per ser conegudes des de fa molt temps les d'Olèrdola, al Penedès, són considerades dels segles IX-X.

Segons fonts documentals les primeres referències escrites del poble són de principis del segle VI. La primera referència que trobem és en una butlla del papa Benet VIII de l'any 1017 en la que confirma les possessions del monestir de Sant Esteve de Banyoles, i en la qual llegim textualment: “...et in Lampage campo uno”[1], segurament cal identificar llampaies amb el lloc citat com Lampage.

Una altre referència la trobem l’any 1100 quan un personatge anomenat P. Bligario, en testament datat del 25 de setembre del mateix any, llegà diversos alous a la Seu de Girona, un d’ells era situat a Llampaies.

L'any 1238 es coneix un document en el que es parla de la compra d’unes terres situades a la parròquia de Sancti Martini de Lampadibus [3]. A les Rationes Decimarum s’hi troba l’esment a l’ecclesie de Lampadibus, mentre que en el mateix cens de l’any 1280 s’anomena ecclesie de Lampadis [4].

En el cens de 1359 el lloc de Llampaies tenia 15 focs d’església.

L'any 1698 llampaies era lloc reial, i apareix en el cens formant part del comtat de Girona, a diferència de Saus i Camallera que formaven part del comtat d’Empúries. Segons aquest mateix cens Llampaies.

Descobertes arqueològiques a Llamapies:

A llampaies s'hi va trobar el 1974 una punta “levallois” de pòrfir, classificable al Paleolític Mitjà. La troballa fou feta al paratge de la Sala i Estanyol, a l'olivet Adroer.

A la rodalia de la població s’hi ha fet troballes de ceràmica romana en diferents indrets, la qual cosa demostra l’existència de més d’un lloc de poblament.

En un dels jaciments romans de Llampaies, no gaire lluny del poble actual, hi aparegueren vestigis d'un possible impluvium, element arquitectònic que ha de pertànyer a una vil·la d'una certa importància.

Al terme de Llampaies s’hi va trobar una sivella visigòtica que actualment es guarda al Museu Arqueològic de Girona.