Ajuntament de Saus, Camallera i Llampaies

Captcha image
  • Saus, Camallera i Llampaies
  • Saus, Camallera i Llampaies
  • Saus, Camallera i Llampaies
  • Saus, Camallera i Llampaies
  • Saus, Camallera i Llampaies

Altres llocs d’interès

Sou a: Inici>Saus>Altres llocs d’interès

L'ARTESANIA DE L'ESCLOP 

Anys enrere Saus era conegut a tota la contrada per la fabricació d’esclops. Avui dia, la fabricació de botes i els forts impostos han fet desaparèixer aquesta indústria artesana, la darrera del nostre poble. Per a recuperar la història econòmica local es féu una entrevista a l’artesà Joan Vich i Prat i amb la seva muller Maria:

Història
La maquinària la compraren a França el setembre de 1933. Durant els anys de màxima producció arribaren a fer unes vuitanta dotzenes d’esclops a l’any. A principis de la dècada dels seixanta es veieren obligats a plegar de fer-ne per la manca de rendibilitat; és per això que vengueren la maquinària a un industrial de Camprodon, dedicat a la producció d’objectes d’artesania per al turisme i per a l’exportació.

Abans de la guerra del 36 venien els esclops a trenta pessetes la dotzena mentre que a les botigues el preu era a 10 rals el parell. Últimament s’havia arribat a pagar quaranta pessetes per un parell d’esclops.

Maquinària
Dues màquines diferents feien el pes principal de la realització de l’esclop. Ambdues eren automàtiques; la primera, que pesava una tona, feia el model per la part de fora mentre que la segona, que pesava un total de 600Kg, feia la part de dins. Funcionaven amb motor de benzina i tardaven 5 minuts a fer un parell d’esclops.

Treball i tècnica de l’esclopeter
Durant la primavera tallaven la fusta en trossos petits posant-los fent estibes. Després aprofitaven certs dies per a posar els trossos a les màquines.

Cada número de calçat tenia un model diferent. La màquina copiadora rebaixava el tros primer per la part de fora i llavors, l’altra màquina el rebaixava per la part de dins. La feina de la primera màquina la feien les gumies mentre que en la segona treballaven una mena de culleres que buidaven la fusta. Totes aquestes peces eren d’acer dolç. Un cop acabada la feina de la màquina es deixava la fusta durant tres mesos perquè s’assequés bé.

Passat aquest temps venia la feina de l’esclopeter: polir i refinar l’esclop, posar la grinxola, fer els dibuixos, pintar i envernissar l’esclop.

Fusta utilitzada
Normalment la fusta utilitzada era la saula i també l’arbre bord. El pi del país no es podia utilitzar perquè s’esquerdava.

Punt final
Els esclops de Saus es repartien per tot l’Alt i Baix Empordà tot i que hi havia altres esclopeters a Figueres (encara funciona), Banyoles, Sils, Maçanet,....

 

EL TORRENT DE SAUS 

L’agulla és un petit rierol que va a desembocar al Torrent de Saus. I és que aquest Torrent té un veritable encís. Sobretot, en dues fonts del seu recorregut abans d’arribar a portar les seves aigües al riu Fluvià: la font de la Teula i la Font del Mal del Ventre.

Antigament hi havia varis llocs molt adients per practicar l’esport de la pesca, especialment unes quantes gorgues situades al llarg del seu recorregut que oferien una aigua cristal·lina que convidava a prendre un bany i saborosos barbs i brages que queien molt sovint a la trampa de l’ham.

Actualment la font de la Teula ha desaparegut i de peixos en queden ben pocs.

Els pagesos, anys enrere fa, feien servir les aigües del Torrent per a regar les veïnes hortes de les voreres, i avui ja no és possible.

 

EL PI DE LA LLUÏSA

El Pi de la Lluïsa és un pi molt conegut per a tot el municipi de Saus ja que domina des d’un turó tota la vall que formen els pobles d’aquest indret.

El pi fa uns 30 metres d’alçada per 3 metres de volt; calen dos homes agafats de mans per abraçar la seva soca. Està format per tres troncs regulars i rectes, que arranquen de la soca a menys d’un metre del sòl, s’enlairen, pocs separats els uns dels altres, i sostenen una magnífica copa.

Situat a uns vint-i-cinc metres de la carretera d’Orriols - L’Escala, en un petit pla a dalt d’un pujol del poble de Saus, és un símbol per als habitants del poble.

En el seu pla s’hi feia batre de tres a quatre cases del poble, primerament amb l’ajuda d’un petit roleu i d’un cavall i més tard amb una màquina de batre.

Antigament, els infants anaven a passar les tardes del diumenge i els dies de festa. Jugaven a jocs típics com l’anell de les penyores,.... També forces parelles d’enamorats aprofitaven la natura dels voltants per a formalitzar un compromís per a tota la vida. També era punt de trobada dels habitants de Saus per a fer celebracions amb arrossades i carn a la brasa.

Actualment, aquest Pi ha perdut força concurrència i coneixença, no perquè hagi desaparegut, sinó perquè en fer el traçat de la nova carretera, les màquines obriren el pujol i van treure el pendent i les corbes que hi havia i com a conseqüència el Pi ha quedat aïllat i apartat de la carretera, doncs ha quedat molt enlairat.

 

PERSONATGES IL·LUSTRES DEL MUNICIPI 

Montserrat Llonch i Gimbernat (1927-2000)
La pintora Montserrat Llonch d’ascendència Sauenca, va passar diverses èpoques dels seus últims anys a la casa familiar de Saus. Algunes de les seves obres pictòriques reflecteixen diversos enfocs del poble.

Va ser premiada en diverses ocasions en concursos de la Diputació de Girona i en la Bienal de Manresa, Montserral Llonch té la seva obra en col.leccions particulars i al Museu d’Art de Girona i al Museu d’Art Modern de Ceret.

Paisatges urbans de Girona i temes rurals, d’entre ells el poble de Saus, la Fageda d’en Jordà, etc., van ser la inspiració de la seva obra, que Montserrat Vayreda havia qualificat com a “paisatge que s’entintolenen una realitat despullada de formes agressives”. Llonch, juntament amb el poeta Josep Tarrés, havia tingut la botiga La Gàbia, al Barri Vell de Girona.

Les obres més destacades són “Blanca Neus”, “Dona de mala vida”. L’austeritat tècnica, l’agudesa simbòlica i la cruesa de la mirada caracteritzen aquests dos retrats.

Lluís Duran (compositor)
SARDANA DEDICADA AL POBLE
El compositor Lluis Duran ha dedicat a la població de Saus vàries sardanes. Entre les més destacades hi ha “L'encisadora Saus” i “l'avi Ribas, sardanista de Saus”, aquesta última dirigida a una persona de la vila que des de sempre assistia a tots els aplecs.

 
 
 

Copyright 2017 Saus, Camallera i Llampaies

Plaça de la Vila, s/n · 17465 Camallera · Tel. 972794030

Horari: Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 12 a 15 h. Dimecres de 10 a 15 h i de 18 a 19:30 h. Atenció telefónica diària de 10 a 15 h.

Ajuntament de Saus, Camallera i Llampaies