Ajuntament de Saus, Camallera i Llampaies

Captcha image
  • Saus, Camallera i Llampaies
  • Saus, Camallera i Llampaies
  • Saus, Camallera i Llampaies
  • Saus, Camallera i Llampaies
  • Saus, Camallera i Llampaies

Edificis

Sou a: Inici>Saus>Edificis

EDIFICACIONS RELIGIOSES, ESGLÉSIA DE SANTA EUGÈNIA 

 És d'una nau amb un absis semicircular al seu extrem de llevant. És un monument característic del període evolutiu anomenat ROMÀNIC III, datable als segles XII-XIII. Hi trobem els principals trets arquitectònics que ens han servit per definir aquesta etapa del nostre romànic: absis semicircular, volta apuntada, obertures d’arc de mig punt, finestres de doble biaix i parament de carrers ben escairats. El temple romànic va ser fortificat en època més tardana; actualment el seu aspecte exterior és el de gairebé una fortalesa.

Al frontis o façana de ponent hi ha la portalada de tres arcs de mig punt en degradació, amb llinda i timpà llis, sense decorar. Un guardapols o arquivolta, de secció encorbada, ressegueix l’extradós de l’arc extern de la porta. S’ajunta amb la motllura horitzontal, també encorbada, que corre damunt la llinda i segueix a cada costat en funció d’imposta dels arcs.

Una creu llatina, situada sobre el punt de curvatura del guardapols, remata el conjunt d’aquesta notable porta romànica. Sobre la creu hi ha un relleu horitzontal molt erosionat. Més amunt, al centre de la façana, hi ha una finestra d’arcs de mig punt, adovellats i de doble esqueixada, de vessants molt amples.

Al costat septentrional i molt a la vora de la porta hi ha una petita fornícula d’arc de mig punt monolític que alberga al seu interior la làpida sepulcral del 1257, anteriorment esmentada que pertany a un cavaller de Saus.

A la part superior del mur hi veiem, al centre, les dues arcades de mig punt separades per una pilastra rectangular, del campanar de cadireta. Aquest campanar ha quedat imbuït en l’obra de fortificació. El contorn superior de la façana és emmerelat i en la part central, en la vertical de la porta, hi ha un petit matacà molt ben conservat. Els merlets són rectangulars; cada un posseeix una petita sagetera i conserven els garfis de sosteniment del mantellet (la portallera o finestró que tapava els espais entre els merlets i que es pujava o s’abaixava a discreció dels defensors de les fortaleses).

El parament de la façana romànica, de carreus ben esquadrats de pedra calcària de coloració molt clara, contrasta amb el to gris fosc del material amb el qual es construí el campanar i la fortificació: carreus i pedres sense treballar.

Al mur lateral de migdia de la nau hi ha una sola obertura: una petita finestra de doble biaix, força estreta. Els arcs són de mig punt monolítics. Es troba a l’extrem oriental del llenç, prop de la cantonada amb la capçalera.

Al mur septentrional de la nau no hi ha cap obertura.

Al mur oriental, de capçalera de la nau, s’hi obre, en lloc d’ull de bou, una minúscula finestra d’arcs de mig punt. L’hastial d’aquest mur era quelcom enlairat sobre el nivell de l’antiga coberta de la nau. Avui aquesta estructura resta amagada exteriorment per l’obra de fortificació; només és visible des de l’interior del terrabastall que, degut a l’existència de l’esmentada obra defensiva, s’aixeca sobre les voltes del temple.

L’absis semicircular no posseeix actualment cap finestra, ni sembla que n’hagi tingut mai cap. És aquesta una particularitat molt curiosa, única en el romànic de la comarca. Potser s’explica pel fet d’estar emplaçada, l’església en un terreny d’acusat desnivell. Les terres del vessant del turó possiblement colgaven, més que no pas avui i impediren construir-hi cap obertura.

La cornisa que assenyala el contorn superior de l’aparell romànic de l’absis i dels llenços laterals i de capçalera de la nau és de secció incorbada.

Al costat de tramuntana de l’església s’hi adossa una sagristia en part sobre el mur de la nau i en part sobre l’absis, que és un afegitó del segle XVIII. El ràfec de la seva teulada és decorat amb triangles vermells sobre fons blanc.

Els murs de la fortificació que es drecen sobre els dos llenços laterals de la nau no es conserven en tota la seva altura original; damunt d’ells hi descansa actualment la teulada de doble vessant. Sens dubte aquesta part de l’obra defensiva ha perdut l’emmerelat superior que devia ser semblant al que corona la façana de ponent.

Malgrat això, en el seu estat actual, aquesta fortificació gairebé dobla l’alçada de l’obra romànica. En ambdós costats i a la part superior, sota el ràfec del teulat, hi ha un rest de sageteres i, en la meitat de ponent, una finestra rectangular.

Damunt la capçalera de l’església, el mur de fortificació forma com una mena de torre semicircular, planta que li ve donada per l’absis romànic que és el seu basament. Aquesta torre posseeix dues filades d’espitlleres i, a l’extrem meridional, a l’angle amb el mur defensiu que s’alça sobre la nau, hi ha un petit matacà sostingut per dues carteles, notablement ben conservat. La part alta del mur no té merlets; segurament ha sofert desperfectes.

A l’aparell de fortificació hi observem una barreja de carreus escairats i pedres sense treballar o només desbastades. La torre de damunt de l’absis és de carreus en la part baixa i acaba amb un tram de pedruscall.

L’església romànica de Saus es bastí enterament amb carreuada, doncs no només els murs verticals, sinó també les voltes que cobreixen la nau i la capçalera, es construïren amb filades ben seguides de carreus perfectament esquadrats i allisats.

L’interior de l’edifici mostra, totalment al descobert, aquest magnífic aparell. La volta de la nau és apuntada i seguida, sense arcs totals. L’arc triomfal és doble, en degradació, i també de forma apuntada. La volta del presbiteri afecta forma ametllada.

La cornisa interior és de secció incorbada; assenyala l’inici de la volta en els murs laterals de la nau i a l’absis i forma també les impostes de l’arc triomfal.

La finestra, que ja hem esmentat abans, situada en el mur meridional de la nau, prop de la cantonada amb l’absis, s’obre damunt la cornisa, a l’inici de la volta. Per aquest motiu el seu arc interior és marcadament avançat.

La finestra del mur de capçalera de la nau, emplaçada sobre l’arc triomfal és ben visible des de l’interior del temple. Aquesta petita obertura es correspon exactament amb el punt de l’arc triomfal, però, en canvi, és lleugerament descentrada respecte al vèrtex de la volta de la nau que es clou immediatament damunt d’ella.

A cada banda de la nau hi ha dos arcs cecs, practicats en època tardana per a col·locar-hi altars laterals. El més pròxim a l’absis, del costat de migdia, és un simple esvoranc. Són les alteracions més notables que ha sofert l’estructura romànica de l’interior de l’edifici.

L’església de Santa Eugènia de Saus es construí, com ja hem precisat més d’un cop, amb carreus ben escairats que s’afileren amb tota regularitat. A la nau el material emprat és la pedra calcària d’un to gris molt clar; s’hi barreja molt de tant en tant algun carreu d’un altre tipus de pedra, molt més fosca. Aquest darrer és el mineral emprat majoritàriament a l’absis.

Als dos murs laterals i a la volta hi podem observar un trencament en l’aparell, aproximadament a la meitat de la llargada de la nau, de forma que les filades de carreus no segueixen de cap a cap del parament. S’interrompen en un punt on es forma, fins i tot una lleugera esquerda. És fàcil d’observar-hi una poc acusada diferència en la talla de les pedres i en llur col·locació entre una banda i l’altra d’aquest trencament. A la part de llevant de la nau i a l’absis dels carreus són una mica menys ben allisats i l’argamassa que els lliga resta més visible que al sector occidental de l’edifici (meitat de ponent de la nau i el frontis).

Malgrat aquesta lleugera diferència en la forma de construir resta evident que l’edifici romànic té una unitat d’estructures i d’estil, que pertany enterament a un moment evolutiu ben definit.

A l’església de Saus es guarda una creu processional gòtico-renaixentista de plata repussada (segle XVI), que es pot veure actualment al presbiteri.

Per entrar a l’església cal travessar el petit recinte del cementiri parroquial emplaçat davant de la façana. Al peu de la seva porta, en el sòl, hi podem veure encara un profund solc transversal cobert amb una reixa, que servia per privar que entressin animals, sers impurs, dins el recinte sagrat.

Restauració de la teulada de l’església

L’ajut de subvencions oficials i la declaració de monument artístic han possibilitat la recuperació de la teulada de l’edifici que es trobava en un estat gairebé ruïnós.

 

 

EDIFICACIONS PÚBLIQUES DEL MUNICIPI 

Els carrers de Saus

L’empedrat dels carrers es va dur a terme pel veïns que estimen el seu poble, dirigits per un mestre d’obres tal i com es feia antigament.

Es va considerar més adient d’empedrar que no asfaltar per tal de conservar l’aire antic i medieval de la població ja que la majoria de les cases conserven l’antiga façana de pedra.

La gent de Saus començà a treballar conjuntament per fer l’empedrat de les zones del poble que es veien més afectades en temps de pluja. Només per la primera fase es van treballar cap a unes mil quatre-centes hores.

A part de l’aportació econòmica de cada veí, la Diputació de Girona hi col·laborà amb una subvenció de mig milió de pessetes. No obstant això, per a la consecució de les obres va ser definitiva l’aportació desinteressada de tots els veïns, amb el seu treball personal.

Cronologia

  • 1982 S’inicia l’obra d’empedrat de carrers de les zones més afectades per la pluja. Es compta amb una subvenció de mig milió concedida per la diputació.
  • 1983 Costejat per l’Ajuntament i la Societat de Caçadors s’eixampla i pavimenta l’accés al poble. Els veïns hi col·laboren cobrint un rec que voreja el vial. A l’estiu es construeix una plaça en uns terrenys cedits per un propietari. El poble treballa en la pavimentació d’una part, mentre que un veí costeja el material. El novembre la Diputació concedeix 300.000ptes. més de subvenció per les obres dels carrers.
  • 1984 El divendres Sant s’inicia una nova fase d’empedrat de carrers mentre arriba una nova subvenció de la Diputació. Aquest mes s’aixecaven els pilars del futur local social de Saus.

 

La plaça del poble

Gràcies a la donació d’un terreny feta per Ricard Prat, es va poder construir l’actual plaça de Saus que consta d’una superfície d’uns 225m2.

En aquesta plaça hi han instal·lat jocs per la mainada i es va fer un espai cobert per tal de celebrar-hi festes i trobades.

A la Plaça mateix hi ha el consultori mèdic.

 

Vial d'accés a Saus 

 Al juny de 1983 es van finalitzar les obres de pavimentació del vial d’accés a la localitat de Saus. Després de l’anivellament del terreny, es va procedir a l'eixamplament de la carretera -fins a vuit metres-, la construcció de desaigües i, per últim, l’asfaltat. Les obres han suposat un milió de pessetes que paguen l’ajuntament de Saus-Camallera, la societat de caçadors i la pròpia col·laboració personal del veïns.

 

L'arribada d'aigua corrent i clavegueres 

A principis de juny del 1981 s’instal·laren els comptadors a les cases del poble de Saus per tal de tenir aigua corrent i la corresponent xarxa de clavegueres.

 El dipòsit, situat a “Les Barraques”, és de bonic disseny i pot allotjar un total de 75.000 litres. El sistema de cloració de les aigües és totalment automàtic i el pou dóna suficient aigua per proveir la població actual i la que el poble pugui augmentar.

 
 
 

Copyright 2017 Saus, Camallera i Llampaies

Plaça de la Vila, s/n · 17465 Camallera · Tel. 972794030

Horari: Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 12 a 15 h. Dimecres de 10 a 15 h i de 18 a 19:30 h. Atenció telefónica diària de 10 a 15 h.

Ajuntament de Saus, Camallera i Llampaies