DESCOBERTA DE DUES SITGES IBÈRIQUES A SAUS

Cap a l’any 1978, amb motiu dels treballs d’eixamplament d’un camí rural situat a uns 200m. A l’oest del nucli de Saus, es van posar al descobert dues sitges ibèriques que quedaren tallades en el marge del camí. Al cap de 2 anys, i després de vàries converses amb el propietari del terreny veí del camí, es va obtenir el permís per excavar les dues sitges. Les tasques arqueològiques i d’estudi dels materials es varen perllongar fins al mes de gener del 1981.

Tal i com s’acaba de dir, les sitges estaven situades en el marge d’un camí que es troba a la vora dreta de la depressió formada per la riera de Saus , actualment d’un cabal d’aigua molt petit, però antigament bastant més gran a l’escórrer-se per ella les aigües de l’estany de Camallera. Fou a l’entorn d’aquest estany on ja des d’època antiga van aixecar-se diverses cabanes que testimonien l’ocupació i aprofitament del terreny i del recursos de la llacuna. S’han localitzat les restes d’una cabana de la segona Edat del Ferro i dos murs d’una altra cabana ibèrica de cronologia imprecisa descoberts i tallats l’any 1981 al fer-se una rasa per a conducció d’aigües a l’extrem sud-est de l’antic estany.

A la primera sitja s’hi trobà, en el primer nivell, nombrosos fragments de ceràmica, sobretot els d’àmfora de boca plana. Per sota d’aquest estrat s’hi trobà restes de revestiment d’un mur o d’una teulada de canyes o vims. Aquest revestiment era de fang cuit, vermellós, i conservava les empremtes d’aquelles plantes. En el tercer nivell no s’hi trobaren restes. Era estèril. Ja en el quart nivell es trobaren nombrosos fragments de ceràmica que pertanyien a vasos, alguns dels quals van poder ser reconstruïts. A la part central d’aquest estrat hi havia una petita capa de cendres procedents d’una llar.

En quan a la segona sitja, l’estratigrafia és molt semblant a la de la primera sitja.

Un gran nombre de fragments ceràmics està decorat d’alguna manera. Entre aquests fragments cal fer dues distincions: els fets a torn, decorats amb pintura, i els fets a mà, decorats amb incisions o impressions. Són nombrosos els fragments que tenen decorada la seva meitat superior i concretament el punt d’unió del coll amb el cos.

Quan a la ceràmica a torn oxidada, de la qual se’n van trobar 5 fragments de vora decorats i la meitat superior d’una urna formada per 93 fragments, els motius consisteixen en faixes més o menys amples, de pintura vermella, negra o blanca.

La decoració en peces fetes a mà ofereix una més àmplia varietat de motius decoratius. La més corrent és la romboide o amigdaloide.

Un altre tipus de decoració és la incisa. N’hi ha pocs exemplars i quasi tots ells els trobem damunt superfícies polides o brunyides. La part daurada sempre està situada al començament del cos i en les peces de superfície brunyida està formada per línies inclinades molt fines i limitades a dalt i a baix per dues incisions paral·leles.

Els restes de ceràmiques es daten aproximadament del V-IV fins al s. I a.C.

TEORIES I TROBALLES DE L'ÈPOCA ROMANA

El terme municipal de Saus està enclavat al cor mateix de l’Empordà entre els rius Ter i Fluvià a 26 Km de Girona, 24 Km de Figueres i 16 D’Empúries per lo que és lògic suposar que fou terreny de pas o potser d’estància dels romans.

La multitud de troballes tal i com veurem a continuació provarà la veritat de la teoria compartida per vàries persones erudites com l’obispe Marca, sobre la localització de la Via Augusta que unia Tàrraco amb Roma.

Lo que sí és segur, és l’existència d’una camí romà que unia Empúries amb Girona, el camí més recta i amb menys accidents geogràfics per unir les dues poblacions.

Al llarg i ample de la “possible” Via Augusta s’han trobat pels seus voltants multitud de troballes de ceràmica romana i algun “dolium”.

També s’han trobat restes de “terra si giltata”. Tots aquests descobriments han sigut trobats per agricultors i pagesos de la zona.

L’existència d’una Villa Romana s’ha verificat gràcies al descobriment de varis “impluvium” en llocs diferents construïts amb un “opus testacium”. Un d’aquest “impluvium” de 4m de costat encara es conserva. Aquesta troballa va propiciar a explorar als seus voltants, uns 200m aproximadament, de la zona del “Pujol” que en llatí és “Tumulus-i” i que significa sepulcre de terra amuntegat, s’ha trobat la possible localització de la Necrópolis de la vil.la, ja que la ceràmica és molt més abundant que en altres part.

TOPÒNIMS

Els topònims d’un poble no solen variar molt ja que són paraules que han passat de pares a fills, de generació en generació conservant la seva denominació primera.

El nom de Saus ve de “Saluse-icis”, “salze” en català, o sigui lloc de molts salzes quedant Saus.

A continuació es citaran 3 ó 4 exemples més que contribuiran a fer més forta la idea sobre la Via Augusta. Aquests noms corresponen a camps situats al costat mateix de la suposada Via Augusta:

• Estrada: Camí empedrat, carretera.
• Passaró: Transeo-ii (ivi-itum) passar a l’altra costat, travessar. La zona de Saus coneguda amb aquest nom s’hi troben ruïnes d’un pont romà per travessar el torrent.
• Tres-corns: Latus-eris, al costat o potser ala d’un exèrcit ja que donat a les grans dimensions del camp estiguessin acampats un temps els 3 flancs d’un exèrcit.

TROBALLES A L'ÈPOCA MEDIEVAL

L'Església, senzilla ermita romana amb fortificacions, situada a la part més alta de la població, en un llorg estratègic amb vistes a totes les direccions. Es poden distingir dues parts:

• La inferior que pertany a l’època romana.
• La superior acabada al segle XIV.

Es va començar a construir a l’any 1156 i té la seva adoració a Santa Eugènia. Descarta la portada de la qual sobresurt la porta amb una sèrie d’arcs de mida decreixent. L’arc de la porta té timpà però sense decorar. Sobre dita porta destaca una creu de pedra que pertany a l’Ordre dels templaris. L’Església té una sola nau pertanyent al romànic amb un estil molt senzill. A la dreta de la porta hi ha una tomba que conté els restes mortals d’un cavaller templari de Saus anomenat “Gaubert”, que data de l’any 1256. La bòbeda és d’arestes i l’absis no presenta cap característica especial.

De la part fortificada es destaquen 5 merlons sobre la façana amb les seves corresponents 5 almenes.

A l’any 1654 se suposa que l’església fou incendiada ja que en aquella època la província de Girona fou invadida per les tropes franceses, reinant a Espanya Felip IV. Aquestes tropes van acampar prop de Saus i durant una nit els Sauencs varen atacar als francesos causant vàries baixes. L’endemà al matí i durant 3 dies, els francesos es van revolucionar contra el poble de Saus, els habitants del qual es van retirar a l’Església suportant els continus atacs dels francesos els quals van saquejar i incendiar el poble, inclosa l’església.

LA CREU DE TERME

Un dels últims descobriments ha sigut la creu de terme. Està situada en el lloc exacte on es creuaven els camins romans. En queden les restes; la planta i la columna, tot ell en pedra, datat a l’any 1598, precisament l’any que morí el rei Felip II, ja que durant la guerra de Alliberació, el Comitè d’Orriols, de signe marxista, havia arrencat dita creu del monument. La creu va ser trobada fa pocs anys en un lamentable estat de conservació ja que les dues escultures de la Verge i de Crist varen ser destruïdes.